divendres, 27 d’abril del 2012

MONESTIR DE MONTSERRAT


La naturalesa
La Cultura
Espiritualitat

Montserrat va ser declarada parc natural el 1987 per protegir la massa de roca, únic al món per la seva grandària i magnificència.
El monestir benedictí de Montserrat, amb gairebé un miler d'anys al servei dels pelegrins i visitants, també hi ha el Santuari de Nostra Senyora de Montserrat, patrona de Catalunya.
La construcció del temple va començar al segle. XVI. El Papa Lleó XIII el va elevar a la categoria de Basílica el 1881. La façana actual data de 1901.
L'interior de l'església ha estat restaurada després de ser destruït per les tropes napoleòniques el 1811
Dos ascensors servir al Santuari, una de les quals, la Cova Santa, ens porta a la part superior de la massa de roca
Montserrat, en conjunt, és un autèntic museu va obrir les seves portes en l'aire, un lloc de meditació, la fe i d'una finestra oberta a la natura.
Té la nostra terra una muntanya
que l'enveja tot el món,
que és, Montserrat
És la Moreneta,
la fe del poble català,
l'estel del seu camí,
l'afany, dels seus amors.
De l'Escolania
la veu al cel han escoltat
i el só de la oració,
ressona, per tot Montserrat.
Tota la muntanya,
et volta donant-se les mans,
sardana de l'amor
d'un poble de cristians.
Sona la tenora,
no sé, que tenen els seus cants,
vetlleu Senyora, pels catalans.
               Autor de la lletra: Antoni Carcellé  i Tosca

divendres, 20 d’abril del 2012

La llegenda de Sant Jordi


Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

dimarts, 17 d’abril del 2012

L'ENVELLIMENT ACTIU

La ciutat de Vic compta amb el consell local de la gent gran , un espai de participació obert a totes les entitats de gent gran de la ciutat i atotes les persones grans de la ciutat que ho desitgin.
Aquet 2012 la ciutat Vic s'ha adherit al projecte impulsat per l'organització Mundial de la salut (OMS)
sobre "Ciutats amigues de la Gent Gran"

dilluns, 16 d’abril del 2012

LA VIDA DE LES FLORS


Una de les moltes meravelles que ens perdem perquè els nostres ulls no les veuen.
Per això existeix la tècnica. L'explicació del procés de gravació i  reproducció de les imatges, és el de menys.